El bar dels Poetes

#000

2011-11-28T03:22:00.001-08:00

Joder.

Si jo només vull enamorar-me.

The Waiting Girl

2011-09-20T12:30:00.000-07:00

I'm the Waiting Girl

again,

always waiting someone else,

always waiting the change,

unable to make the move

that will take me

out of this pain,

waiting near the window

to see you appear

and heal all my bounds,

tear apart the rain...

I don't wanna be blue anymore,

hurt my skin until it's sore,

cry your name out in the night

praying it loud to the sky,

God please take me to him now

'cause I'm completly drunk and drown...

I'm the Waiting Girl again,

I have nothing more to say...

2011-09-20T12:19:00.000-07:00

shut me up,

make me eat my own words,

shame me for all that I've said...

and show up at my door.

Just like that.

2011-09-11T13:58:00.001-07:00

i just want to go back to those days

where loving you hurted so, so much,

but at least I had love in my heart...

2011-09-11T13:44:00.001-07:00

i know i just love him

because it's impossible

to work it out

welcome to the darkest hour

2011-08-21T17:10:00.001-07:00

welcome to the darkest hour.

now you walk alone,

what you always wanted

is just what you have got,

you know you deserve the pain

you're feeling,

you now that you're on your own,

so go on, little baby,

cry your lungs out,

nobody, nobody is home.

Introducing el Neci

2011-07-13T20:19:00.000-07:00

Two bodies, one soul de negateven

Se m'escolen les hores

per la punta dels teus dits.
Com una condemna inexorable,
el rellotge.
Sobre la teva pell la meva,
dues bèsties en calma
respiren entretallades.

Busco dins meu
la paraula.

fuck

2011-07-05T19:31:00.000-07:00

what if we never love again?

what if all the words are dead,

if all the hearts are dry?

what if I wanna come back

and you are so

far, far away?

The Girl's Insane, de RetardSock

2011-07-05T19:23:00.000-07:00

De ben cert que un cor trencat

l'únic que guarda es rencor.

0

2011-07-05T18:00:00.000-07:00

Rain., de Bartoz

"[...]algo en mi pecho se tensa... se rompe[...]"

(¿sigo pareciendo la chica más triste de la ciudad?)

(gracias Ismael Serrano por componer, cantar y sentir)

Echo

2011-07-05T17:11:00.000-07:00

Go the Distance, de neslihans

Resuena, en el pecho vacío

late, como una sombra antigua,

perdida, confundiendo,

una brisa rancia que trae consigo

un aroma a libro viejo,

bombea la sangre triste

que ya no circula.

Como la niebla de otoño

con la lluvia nueva

se va,

se desvanece.

#222

2010-09-18T16:13:00.000-07:00

tu tienes un algo que me estremece,
un algo que me gusta,
que me revuelve.
Cuando nos muramos en horas enteras,
de suma importancia y ser,
cuenta con los dedos
mis centímetros y
enfunda mi alma en tus brazos.

Protégeme que me acerco
demasiado a mi misma,
que me asusto
si me veo de frente.

lo mejor de estar junto a tí

2010-05-25T16:05:00.000-07:00

Me conoces la piel.
Piel que es alma,
que es río,
que es ser.

Me conoces tanto que me aúllas,
que me gritas en la noche.
Buscamos desesperados los minutos,
esos que se escapan
entre nuestros dedos lacios,
en los que nos besamos
y ardemos,
buscamos brisas que traigan
un tienmpo mejor.

Y mientras,
esperamos sentados, estáticos,
inmóviles criaturas,
quietas miradas,
conteniendo un suspiro
que llega.
Y se marcha.

#adelgazar

2010-05-16T05:18:00.000-07:00

de Katie-Karma

De hoy sí que no pasa. Hoy me pongo de verdad. ¡Empieza la lucha!

Fuerza de voluntad: 0
Kilos de más: 5

05/05/10, l'Auditori de Barcelona

2010-05-04T14:53:00.000-07:00

Mañana, en el Auditori, me veré las caras con Ismael Serrano...
A ver si, aparte del nuevo CD, toca alguna de mis favoritas.

De como algunas veces echar de menos mata todo lo demás

2010-04-29T14:19:00.000-07:00

Me parece como que el mundo
se atrae, se viene a sí mismo,
se encabalga sin buscarlo,
se consume en un instante, y muere.
Me parece como que el mundo
se hastía, se cansa de nosotros,
pretende cambiarnos, volarnos
sucedernos o... alternarnos.
Me parece como que el mundo
se está parando,
y tu no. No estás aquí.

Mensaje de voz

2010-04-25T15:24:00.000-07:00

Eres algo así como un soplo,
un soplo.
En un viento tu y yo,
kilómetros de sal marina.
Espero encontrarnos
mucho más
allá.

(solo un poco)

2010-04-15T18:01:00.000-07:00

Se revuelve así un poco en la cama como hace ella a veces a mediasnoches. Se despierta (sólo un poco). Le despierta (solo un poco). Le dice te quiero y él le murmulla un algo incomprensible, medio dormido. Tu me quieres? para no quedarse con la duda. Con una sonrisa boba de niño pequeño le besa (solo un poco) y le dice que siempre. Ella sonríe y desde el iPhone publica en todas las redes sociales de Internet

"he loves me even at 3 A.M."

Ventana. Sábana.

2010-04-11T16:37:00.001-07:00

Tantas veces me equivoco
que me caigo por tus esquinas,
por tus bordes suaves de piel
y sudor,
que me alumbra tu mirada y en tu pecho
nos encontramos,
cual dos enamorados en el Zurich,
cual dos luceros en una constelación,
que me asombro de lo frágil
y lo bello de la vida,
que a tu lado no me asusta,
que me indica que estoy viva
y que te quiero.

Y tantas veces acertamos
que la lucha se termina,
empiezo una caricia que me duerme,
que me mata,
y al final me lees un verso de Gohete
y mi rostro mira al cielo
dormida, o casi,
mi pelo sobre tu pecho,
en código morse
late mi nombre tu corazón.

I a vegades m'assec i et miro. Només et miro.

2010-03-29T14:44:00.000-07:00

I a vegades m'assec i et miro. Només et miro. No m'adono del que ens envolta, ni del que ens embruta o contamina. No em percato de sorolls ni de qüestions que no m'interessen. El món no para: desapareix. Desapareix dins els teus ulls profunds entre els teus cabells la teva mà m'acaricia. Les cadènciens ni ens importen ni ens pertanyen, les portem als cors impregnades, ens bateguen els ritmes, les paraules.
No puc dir res que ja no hagi dit un altre. Cada poeta de cada època i cada moment ja ha parlat de les ales que créixen al cor de només mirar-te, així que callo.
Tanco els ulls, i em recolzo sobre la teva espatlla. T'estimo més que el mar.

*

2010-03-26T16:06:00.000-07:00

Què en saps de la vida,
tu dolça i desvalguda,
dolça que no has estimat
el que et mereixes,
que no t'han tornat
el que senties,
el que et devien,
moixa de les hores grogues,
amiga profunda, calmada,
noia de vidre (que no cristall),
què en saps d'una vida
que no et mereix,
una vida que et queda
curta
buida les nits que passes,
què en saps i què te'n sobra?

Si buscant un demà que no arriba
ens creuem un altre cop,
que sigui perquè no has marxat,
perquè no ens hem perdut
en les tristes parets,
les angoixes d'unes teranyines
que, inexorables,
ens estrenyen
i ens acaben.

#00:43

2010-03-19T13:34:00.000-07:00

Me gusta la noche
porque somos,
porque tus besos
mis labios callan,
porque me abrazas
fuerte,
me matas,
me asustas los miedos,
me mueres fantasmas,
porque en tus pies
los míos,
que fríos hielan la sábana,
porque tes escucho respiras
en mi oreja,
porque te quiero,
dormimos,
me amas.

Oh, so cheesy

2010-03-13T13:10:00.000-08:00

En las noches afortunadas
de él y yo, de nosotros,
entre sábanas sucias y rancias,
entre piel y vello,
y sombra y mantas,
entre yo le digo y él me dice,
él me dice y yo le digo,
podrían pasar las horas
que parecen cortas pero son largas,
si no se perdiera en mis piernas
que parecen largas pero son cortas,
y subiéndome al cielo
desde la oscura cama,
retuerce mis entrañas
con sonrisa amplia,
y al irme y volarme
y perder la calma
se va, se va,
(se va en mi entrada)
y al terminar exhaustos,
se gira, me abraza...
y lo hace con el alma.

2010-03-02T12:38:00.001-08:00

HE WAS THERE
(Thanks)

SOS

2010-02-28T08:58:00.000-08:00

*bum bum*
*bum bum*
*bum b...*
*bum b...*
*bum*
*bum*
*...*

fear
pain

loneliness

¿are you here?

Wanda pequeña

2010-02-17T16:21:00.000-08:00

Querida Wanda pequeña,

Hacía ya mucho tiempo que no me sentaba en serio a escribirnos una carta así. Nos miento y digo que hemos estado ocupadas haciendo de nuestra vida algo mejor, que no he tenido tiempo para nosotras.

Niña, eso no es verdad. Sí he pensado, y sí he reflexionado. Hasta he intentado recuperarte más de una vez en mis acciones y pensamientos y, créeme, en más de una has estado, quizá sin que nos diéramos cuenta ninguna de las dos. Pero no he tenido valor suficiente para enfrentarme a tus ojitos tiernos, a tu sonrisa dulce que sólo se apagaba con algún berrinche tonto. ¿Sabes? Creo que tengo miedo.

Sí, Wanda pequeña. Tengo miedo de defraudarte. De defraudarnos. De no llegar a ser lo que queremos, lo que queríamos cuando yo era tu. Aparcando esos locos sueños de futuro que incluían astronautas y viajes a la Luna, he seguido el latido constante que ha estado dentro de nosotras des de que tenemos consciencia. Palpitando, lentamente, suavemente, siempre ha estado ahí, marcando el tempo de nuestras vidas: el arte. No el Arte de los Museos y las salas de exposiciones. Tampoco el arte de las calles y el spray. Quizás no sabes de que te hablo, porque cuando yo era tú seguro que no me planteaba todo esto... Pero, créeme, ya está en ti, en nosotras. Lo que sea que nos hace vibrar de ese modo especial que tu y yo sabemos... ése qué-se-yo de contar historias, ya sea impregnando de tinta el papel o encarnando los personajes en el patio trasero del agún vecino (que, créeme, dará sus frutos: acabarás actuando bajo los focos de un teatro)

Ya verás que con la edad vienen las dudas existenciales, los planteamientos espirituales, las decisiones difíciles. De momento, lo estamos haciendo bien. Estate tranquila, papá y mamá nos ayudarán (cuidalos y diles más a menudo que les quieres, se lo merecen de verdad) Aunque ahora parezca que estamos alejadas de lo que siempre hemos querido, no te preocupes: es sólo un escalón más. Plantéatelo así. Ya verás como poquito a poco iremos subiendo esta escalera que construimos cada dia. Vigila con la red de seguridad. Es importante, Wanda pequeña: son nuestros amigos. Cuidala con mucho amor, téjela cada dia, no te olvides de los hilos que una vez pusimos allí, porque el tiempo los desgasta, y si no los reforzamos, se desvanecerán. Piensa también que somos parte de otras redes: si nos olvidamos de eso, nuestra propia red desaparecerá. Procura aprenderte bien la teoria y no tener que sufrir la práctica: perder a alguien por la propia estupidez es una lección difícil de olvidar.

Pequeña, quiero que sepas que siempre estás en nosotras. No te olvido, de verdad. En cada cambio, en cada decisión, en cada giro de guión estás con nosotras, en ésta nuestra cabecita que a veces no termina de funcionar demasiado bien. Pero es gracias a ti que nuestra vida tiene un sentido. Es por ti que seguimos luchando, seguimos buscando nuestro Santo Grial (o nuestra Arca Perdida, de aquí a unos años lo entenderás). Porque tu eres nuestros sueños e ilusiones, lo que nos hace levantar cada dia. Por favor, no me dejes nunca. De verdad.

Te quiero,

Wanda grande

Todavía no

2010-02-13T10:54:00.001-08:00

Los ojos vacíos de esperanza,
los rincones oscuros, tristes,
las estrellas que no brillan,
la hora que no pasa,
los libros polvorientos,
una pared blanca,
un lápiz sin punta y sin papel,
me miro las manos descalzas,
atiendo a cada ruido,
cada paso,
cada estrofa,
y una noche que no cae
apremia el ritmo de mi cardio
y moja mi mejilla,
susrrando que todavía falta
un rato.

Farewell Series #1

2010-01-29T10:27:00.000-08:00

del film Lost in Translation

I ella el va mirar sabent que potser era l'últim cop que estaven estirats en aquell sofà, entre aquelles quatre parets. Es preguntava què en devia pensar ell.
S'escrutaven silenciosament les mirades, sense saber com afrontar aquells moments.
- Vols quedar-te a dormir aquí?- li digué ell.
- Amb tu? - li va contestar ella, entre sorpresa i burleta.
- Eh... jo puc dormir al sofà.
- No penso dormir en aquesta casa si no es al mateix llit que tu.
Es va crear un altre silenci.
- Doncs llavors dormirem al mateix llit... - va replicar ell, com si no tingués importància el que acabava de dir.
- I si a mitja nit tinc ganes d'abraçar-te?
- Llavors sí que vindré a dormir al sofà. Et vols quedar, o no?
Ella va restar en silenci, sospesant les opcions.

Sí, em vull quedar. Clar que em vull quedar. Vull dormir amb tu, vull sentir com respires pausadament al meu costat, com embrutem els mateixos llençols, com s'eriça la meva pell sense ni tan sols tocar la teva. Vull sentir la tensió que es generarà quan siguem al mateix llit, i llavors vull que ens mirem, vull que em miris de veritat i em diguis, de veritat, que m'estimes, que no t'estàs escapant de mi, que no sóc una estúpida tossuda. O millor encara, vull que diguis que no m'estimes, vull que em menteixis i que tot això sigui molt més fàcil. Vull que em diguis que s'ha acabat tot. Que no ho segueixi intentant. Que mai passarà el que no ha passat.O millor encara, vull que les nostres cèl·lules es facin l'amor, que totes les cançons es quedin curtes, vull que parlis com el millor dels poetes i com el pitjor dels borratxos, que em xiuxiuegis, millor, que em cridis als quatre vents que ho sents molt, que no marxes, que et quedes amb mi aquí al meu costat empresonats que m'estimes encallada en els meus sentiments i no t'oblido t'esperaré sempre t'esperaré i et vindré a buscar i no em miris així com si estiguéssis a punt de ferme un petó i no ho faràs para, para siusplau que em moriré... - li hauria d'haver dit.

Pero, en comptes de tot això, li va dir...

Què creieu que li va dir?

haiku #135

2010-01-25T11:04:00.000-08:00

jo, vista per Stel

El viento lleva
la noche fría en su ser.
Me asusta pensar.

#44

2010-01-18T15:31:00.000-08:00

Passion, de kalgeo

Ansío ser por fin
carne de tus brazos,
que me encuentres sola
en el viento de la noche,
en los susurros,
en las almas que no callan,
que me hagas de tierra,
que te haga de agua,
que nos fundamos en barro,
en lodo viscoso,
en uno solo, en un charco,
a ras de suelo,
Tu. Yo.

Te busco y aunque no estás,
te imagino, te dibujo con mi aliento,
tu piel como se eriza,
como me sientes sobre ti,
como el universo vacila
en el punto que no estamos
y deberíamos estar,
y cómo las esdrújulas se escapan
dejándonos a solas
con nuestro diálogo monosilábico,
entrecortado, fogoso y pasional.

Jo li cantaria... "Trash"

2010-01-09T05:17:00.001-08:00

Trobar algú amb qui córrer
sota la pluja,
agafats de la mà,
i somriure cantant-li
"We're traaash..."

Escolta la cançó que li voldria cantar fent click a la imatge!

I vosaltres, ¿què li voldríeu cantar?

En XeXu li cantaria Aquesta pluja
En Cesc li cantaria One
L'òscar li cantaria Catch my disease
La Clara li cantaria If it makes you happy
L'Adampitch li cantaria Està plovent
En Gerni li cantaria Walking on sunshine
L'AinaCore li cantaria Inevitable
En Gèlid Congèlius li cantaria Wish you were here i Still Loving you
En Zinc li cantaria Tot és gris

Hello 2010

2010-01-03T17:32:00.000-08:00

Hello 2010 by just-juls

Que la sopa me apetezca
aunque sepa a limón.
Que me pinten una lágrima
justo detrás del telón.
Que me levante tempranito
y estés en mi colchón.
Que las cosas que sucedan
me den, a veces, la razón.
Que encontremos la felicidad
escondida en un rincón.
Y sobretodo, sobretodo...

Que las vidas que se crucen
lo hagan de corazón.

Feliz 1874 :)

Bon Nadal :)

2009-12-25T12:13:00.001-08:00

Loveactually
(is all around)

Fear nothing but yourself, baby

2009-12-18T18:49:00.000-08:00

"The fear", by EmptyBlueSky

Tengo miedo de las ratas,
ratas que comen y corroen,
que se infiltran en las sábanas
y tiñen de amarillo
el colchón.
Y el azul me aturde
en estas noches frías,
con la cama tan vacía,
y tu,
monstruo gris,
verdad oculta bajo el colchón,
que aspiras a abrazarme
y tenderme en tu soledad,
aguardas el momento perfecto
para salir.
Y atacar.

Bratislava Christmas Market

2009-12-17T14:35:00.000-08:00

Amb els ulls molls
i el somriure ample,
amb les mans brutes
i el cor net,
amb les dents corcades
i els llavis dolços,
el nen, innocent,
juga pel Mercat de Bratislava.

Amb la bufanda lletja
i el jersei ample,
amb els guants vells
i el barret de llana,
amb els llavis tallats
i el nas fred,
la dona, feliç,
ven pel Mercat de Bratislava.

Amb les mitges negres
i la faldilla blanca,
amb l'amor a prop
i la nit llarga,
amb Ell a una mà
i una rosa a l'altre,
Ella, somiant,
vola pel Mercat de Bratislava.

Toca'm

2009-12-15T07:38:00.000-08:00

But I Wanted To Touch, de strany

Tanca el ullets de princesa,
muda i sòrdida ciutat,
nocturna escena despullada...
buida'm les carícies del cos,
cap ni una,
cada racó de la meva pell
intacte, de nou,
esperant una nova mà a desflorar-me...

I si no arriba
en les majúscules necessàries
de la paraula...
si Ell no és, ja saps, Ell...
si només trobo companys
muts, sòrdids i nocturns,
de mirada i cor grocs...
si mai no batego un altre cop,
tot aquest patiment, Damian,
de que servirà?

Over it

2009-12-06T16:13:00.000-08:00

Hey babe,
do you think I'm gonna cry?
Do you think I'm gonna get
down on my knees and beg
you to be by my side?

Well,
things are quite different now,
I'm hurt but I'm strong,
Right now I say STOP,
I'll pass it somehow...

And I'll find, I'm sure,
a better one to kiss,
a better one to hug,
a better one to fuck...

You wanna be kind,
OK, now I'm fine,
So please just don't hurt me
anymore.

Don't tell me you're alright,
"I really love her,
we're gonna make our
story work out..."

Well, baby, that's not
my way, anymore,
I prefear you
to be burnt...

And I'll find, I'm sure,
a better one to kiss,
a better one to hug,
a better one to fuck...

(Tan de bo fos aixi de facil)

Error 2.0

2009-12-04T01:17:00.000-08:00

Sembla que quan t'equivoques
caus a terra, i més enllà,
la boira fereix la pell,
i la brisa fa plorar.

I les llàgrimes que mullen
el coixí,
i lo sola que estaré
aquestes nits,
això, digues, qui ho sabrà?

Marxaré buscant l'ombra
d'algun edifci llunyà...
Quan t'han trencat el cor
tants cops, digues,
com es pot tornar a estimar?

Mundos paralelos

2009-10-16T13:26:00.000-07:00

MUNDOS PARALELOS - Daniel Estebe

Estás aquí. Así.
En este mundo tuyo,
mio, nuestro,
en esta cama fría,
recién estrenada,
en esta realidad enmarañada.

Me echas de menos,
en otro mundo, lejos,
otro lugar, paralelo.
Mientras aquí nosotros,
allí tu solo, yo sola,
la sábana más fría,
el sueño más denso,
la noche menos clara...
La vida como infierno,
si tu, o yo,
en ese mundo
(paralelo)
anudamos la noche
buscando otro cuerpo,
y en esta cama
(en este mundo)
besamos cada mirada,
amamos en cada aliento.

Como en medio de la calle...

2009-10-14T15:36:00.000-07:00

Wanda i el Diable, vistos per Simón (gracias, tío)

Como en medio de la calle,
tu y yo,
nos besamos,
como en medio de la muchedumbre
cansada,
tus ojos brillan, mi corazón descansa.

Como las noches solos,
cada uno en su cama,
tendimos a abrazarnos y tenernos
tu en mi y yo en tu almohada,
solos. Acompañados.

Como en esa sonrisa se escapa
el alma,
el suspiro cansado se releva,
y la música, la música,
tu música.
¿Cómo no amarte, a ti, yo,
abandonada?

Topo

2009-09-10T11:56:00.000-07:00

Mole, de moohaa

Topillo ciego y flaco,
apareces con encanto mágico.
Como un destino fijo
tus labios en mis labios
en un beso tan empático,
topillo dulce y majo,
en las horas de mal rato
una peli o un buen trago,
bailas polka en un armario
si fin.
No me niegues la evidencia
no eres pura coincidencia,
como una canción de Air,
(solo otra forma de ver...
las cosas)

Tu eres tonto y malo,
pero la gracia de la historia
es que para quererme como novia
o tonto o malo hay que ser.

Adaptació del Funeral Blues, amb el permís de W.H. Auden

2009-09-02T17:02:00.001-07:00

Switch on the clocks, ring all the telephones,
Give the dog, to celebrate, a juicy bone,
Play the pianos and with strong drum
Bring out the muffin, let the guests come.

Let aeroplanes circle shouting overhead
Scribbling on the sky the message She is Great.
Put red bow ties round the white necks of the public doves,
Let the traffic policemen wear funny cotton gloves.

She is my North, my South, my East and West,
My working week and my Sunday rest,
My noon, my midnight, my talk, my song;
I know friendship'll last forever: I'm not wrong.

The stars are all wanted now; turn on every one,
Look at the moon and enjoy with the sun,
Let's see the ocean and travel across the woods;
From now our life will be nothing but good.

By W. H. Auden,
Adapted by Tati,
To my beloved teacher...

Pallassa

2009-08-29T09:08:00.000-07:00

"Drunk clown" de TryToCatch

Sofà de cuir. Entapissat floral.
Una mà agafa, uns llavis besen,
una llengua repassa corbes.
Al local del costat,
la música màquina
fa rebotar l'estucat.

Quatre cossos borratxos,
quatre ànimes perdudes,
vuit mans aventureres,
sexe fred entre amics...

I al matí un mal regust de boca,
i preguntar-se com ens mirarem a la cara
(a partir d'ara)
i el pitjor de tot,
una sensació de buidor incoherent.

No tornaré a fer-ho mai més.
Sóc una puta pallassa
borratxa, calenta, frígida i estranya.

Desamor urbano

2009-08-24T13:47:00.000-07:00

Te vomito en las esquinas de cada callejón.
Esquivo tus miradas parpadeantes,
tus indirectas de neón.
Los coches que me pitan, que me aturden,
no son nada en comparación.

Te has llevado el amor.

Como el poeta en Nueva York,
o la muchacha en el colchón,
las luces de la noche nos aplacan,
limpian el cuerpo y lavan la cara,
y nos hace sentir mejor.

Te has llevado mi amor.

Como el "The Power of Love"
de Frankie goes to Hollywood,
o el "Nothing compares to you"
mi vida es una ruina si, tu,
dulce y amarillo zorro traïdor,
vas y, como siempre...

Te llevas mi amor.

El blues d'un bell record

2009-08-19T13:12:00.001-07:00

Quan tornaràs a tocar-me
aquella cançó?
Quan tornaràs a besar-me
com aquell cop?
Quantes copes passaràn
abans de beure el foc?

Serem la nostre song,
aquelles notes de passió,
la melodia d'una antiga cançó...
el blues d'un bell record.

Quines nits esperen
al teu llit desfet i moll?
Quins petons expecten
de tornar a tastar el meu coll?
Quines carícies volen
recórrer mon cos de nou?

Serem la nostre song,
aquelles notes de passió,
la melodia d'una antiga cançó...
el blues d'un bell record.

T'espero viva entre llençols,
buscant l'amor que em dóns quan vols,
ets un etern i bell malson...
el meu blues d'un bell record.

Deja-vu

2009-08-18T12:46:00.000-07:00

Ara que la nit sembla tan llarga,
i les hores moren i els dies passen,
sento el que sentia temps ençà,
d'abraçar-te i besar-te i estar
amb tu mentre somiem,
mentre vivim dies volant hores,
i em pregunto a tothora si penses en mi,
si soc l'últim pensament abans de dormir
(i sé que no, altre cop la mateixa cançó)

I quan els moments es tornen durs
i els ordinaris cataclismes puntuals
succeeixen,
quan les coses no prometen i les hores,
enrarides, corren soles,
ja només somio en tu,
i el sentiment continua en dejú...
Si es que jo m'havia promès...
m'havia promès...

...no tornar a escriure poemes d'amor,
ni sentir tres mil vegades el contestador,
ni viure esperant una trucada
que, com sempre, donaré per oblidada...

... havia promès no enamorar-me de tu,
i per desgràcia... sento com un deja-vu.

Una amiga així

2009-07-28T16:10:00.000-07:00

Dreta a esquerra, a dalt: Alba, Afra, Neo
Dreta a esquerra, a baix: Frankie, Albert

Tindràs mals i bons moments
i hauràs de tirar endavant,
i mai mirar enrere,
i mai fer un mal pas,
i quan caiguis a les brases,
jo estaré esperant.

Viuràs llargues nits despertes,
altres llunes de neguit,
males ratxes,
hores tristes,
però sempre, sempre, sempre,
t'estaré esperant aquí.

I quan creguis que no hi sóc,
i que tot ja s'ha fet fosc,
i quan el món, a poc a poc,
hagi anat quedant somort...

Tu tranquila, jo hi seré,
seré una llum al teu carrer,
i quan sigui negra nit
i te'n tornis cap al llit...
A l'aguait, un xic enllà,
els malsons faré marxar.

[ :) ]

He said no

2009-06-28T16:20:00.000-07:00

Ara si que si,
que ja no em queda res aquí,
que les nostres estones s'acaben
i el que mai havia sigut,
ja no serà.

Ara si que si,
que marxo i deixo i ho abandono,
que m'en vaig i ja no torno,
i ploraré una vegada
i prou.

Ara si que si,
que ja m'has donat el no,
ja està clar que no t'agrado
i no tinc el que fa falta
i jo,
que de forta res de res,
només ploro,
i no puc més,
i no vull deixar que la vida
se m'escapi o m'arrossegui,
i m'abandoni a la riba d'algun riu
o alguna barra desafortunada.

I acabar gastant totes les nits
en un bar de poetes
pobres, sols, alcoholitzats i corferits.

El Cafè de Nit

2009-06-19T12:13:00.000-07:00

Era la última en marxar. Sempre ho era. Potser per casualitat o potser perquè ella se les manegava per poder estar un moment a soles amb ell i dir-li "Adéu, Ernest, fins demà", just abans de fet l'últim glop de la tassa de cafè. Ell adorava aquests instants, els breus segons en què les seves mirades es creuaven... sentia que, encara que ella no en sabia res, d'ell, hi havia la boja possibilitat que saltés el taulell i el besés.
D'aquella nit, però, no passava. Quan la Dolça li va allargar la moneda de dos euros, ell li va agafar la mà, i mirant-la als ulls, li va cantar...
"Sempre el mateix final...
sola pel teu mal cap...
mai has sabut triar,
ja sé que no em coneixes,
però al bar on sempre menges
quan et poso el cafè
et veig tan trista,
que vull dir-te
que tinc la solució
per fer una mica veritat
tot el que havies somiat
quan eres jove!
Que tinc la solució,
la que per fi farà marxar
la mala sort dels últims anys
mira'm i esolta'm!
La solució sóc jo!"

Ella, simplement, va mirar-lo als ulls, va somriure, i li va dir "Adéu, Ernest, fins demà..."

(La cançó original, aquí -Els Pets, La Solució-)

Love Laundry

2009-06-07T07:43:00.000-07:00

I m'esperaràs asseguda
sobre la rentadora que un dia
tu i jo vam omplir de roba interior.

Qui sap si tornaràn
els mitjons tenyits de rosa,
i aquelles calcetes entortolligades
amb el meu calçotet de cors.

A la barana dels teus dits

2009-06-02T11:59:00.000-07:00

Ens obviarem les trobades desafortunades,
i buscarem una altra gasosa Schuss,
i serem afortunats només quan surti el sol.
I de ser dos, tornarem a ser un.

I fumaré molts cigarrets quan hagis marxat,
i buscaré moltes llunes que ja no hi seràn,
i em faré les carícies que ja no em faràs.

I somiaré en caminar descalça sobre el teu llit,
i passejar casa teva en calcetes, de nit,
i esperar caure dolça a la barana dels teus dits...

Sweet 18

2009-05-28T11:27:00.000-07:00

Quan en fas divuit et sents més gran,
i sents com si hagués passat el temps,
com si quelcom hagués de canviar,
forçosament, com si alguna cosa,
dins teu, ja no fos el mateix...
Quan en fas divuit ja vols volar,
i saps que pots caure, pero, sobretot,
que et podràs tornar a aixecar.

Avui que en faig divuit penso
que la meva vida ja no serà igual,
que tantes coses diferents,
que tants llocs i tanta gent,
que tot allò que sempre he volgut fer.

Relats conjunts: París, París

2009-05-16T12:58:00.000-07:00

Serà màgic tornar al lloc
on vam aprendre a ser amigues
on vam ser una en lloc de quatre,
on tants passejos,
tants riures, tants plors,
van fer un viatge interminable.

Serà màgic recordar el París
que amb la seva catedral,
els seus museus,
i la seva dolça Torre Eiffel
va fer-nos de cotó de sucre
i va acabar desfent el gel.

Per, per, J. M. Oliver

2009-04-27T14:13:00.000-07:00

Per, per, per,
prou, prou per,
calla, calla,
calla tu.

Canyeta que mira cubata
Veus dins, veus fora,
nits, per, per, per.
Crits, jajaja,
per, per, per,
arbre que mira farola,
cada lluna un vol,
cada vol un gat,
cada gat, mèw.

Calla tu,
prou per un gat,
prou per un vol,
prou per la lluna.

Per, per, per,
gat, got, notes blanques,
un petó fugisser, amarg,
articulada canyeta,
un llep de punta a punta
del cos.
Per, per, per.

Tot per... per...
per tu.

So what?

2009-04-26T15:53:00.000-07:00

Em fa por intentar esbrinar-ho,
em fa por saber si ho és,
em fa por poder sentir-te
i no tornar a fer-ho més.
Em fa por que vingui el mal
i em fa por quan ja ha parat,
em fan por les medicines,
em fa por el que no ha passat.

No vull sentir que el temps s'acaba
ni que em queden coses per fer,
encara no vull escriure el final de la història
encara no sé si deuré.

2009-04-23T05:07:00.000-07:00

"Feliç Diada, dolça"
M'haguéssis dit al matí
si no haguéssis sigut tan lluny.

A la porta, una rosa sense nom.

(Feliç Diada a tothom)

Premi Dardos

2009-04-18T07:03:00.000-07:00

Avui he tingut una grata sorpresa quan, des d'on neixen tots els somnis m'ha arribat això:

M'ha fet moltíssima il·lusió. És un premi per a totes aquelles persones que, a cada nou post, ens aporten coses noves, ens aporten esperança, il·lusió, coneixement o qualsevol sentiment (negatiu o positiu). Cada post és un tresor.

M'agradaria aclarir que penso que tots, TOTS els blocs es mereixen aquest premi, i que tot i que en nombro uns quants de concrets, crec que el premi és per a tots aquells que el vulguin agafar.

Així, vull passar aquest premi a:
Bona nit i tapa't
Col·lecció de Moments
Un lloc per a nosaltres
Callvuquirque
L'home que no sabia riure
101 paraules
El cau de les Nereides

De fet, és per a tots... de veritat.

Desesper

2009-04-12T17:40:00.000-07:00

Ritual dance by *fb101 (Deviantart)

Tu quant creus que duraran
les llargues nits sense lluna?
Dies que s'aparten de la vida
i que ens deixen apagades
les finestres de l'estiu.

Tu quan creus que tornaran
les hores de l'amor?
Ara sonen les campanes
que senyalen altres hores
d'esperança i de dolor.

Tu com penses que vindran
les tardes noves?
Seques, dolces, rares,
blaves, joves, vives,
tendres, quasi soles.

Totes juntes dansem una mort rica i bella.

2009-04-06T03:34:00.000-07:00

Per un artista de DeviantArt

Com qui torna a poc a poc,
de puntetes,
entro a la teva nit,
i oloro el rastre dels teus ulls,
fins el llit dur i fred.

La lluna em clava la mirada
a la pell,
em crema i em congela,
em tortura, em destrossa,
"¿Per què has trigat tant?"

Torno més buida i més freda,
estèril de paraules i emocions,
torno quasi muda.

Ja no sóc jo ni sóc una altre,
ara sóc l'ombra en el mirall,
sóc vuit passos descordinats,
un balanceig equívoc,
un bes robat,
una cançó desafinada,
un eclipse total.

Ara sóc el final de moltes coses
i l'inici de cap.

[Això s'acaba] Requiescat in pace

2009-02-04T10:32:00.000-08:00

Pressento que avui s'acaba.

Pressento que les notes ja no sonen,
que la cítara restarà muda,
que tot ja mor a poc a poc.

Pressento que les fulles no cauen,
i la pluja no mulla
un cor que es va assecant.

Pressento que estic cansada i grisa,
que se m'apaguen els colors,
que no queda més per dir.

Pressento que m'he cansat
d'"El Club de los Cobardes",
dels "Et vull però no et puc",
de les falses il·lusions,
d'estimar somriures que no existeixen,
de sospirar per homes que no hi són,
d'aspirar a més del que puc aconseguir,
d'anar-me reconstruint el cor.

Pressento que m'he cansat
d'apuntar alt i errar el tir,
de somiar els ideals,
de dibuixar les paradoxes,
d'escriure tonteries,
d'expressar-me quan no en sé,
d'explicar-vos la meva vida
perquè estic sola, sola, sola,
i no sé a qui parlar.

Pressento que avui em moro,
que la meva etapa de poeta s'apaga,
que s'extingeix la meva ànima,
que el meu cor s'esvaeix,
que les meves llàgrimes s'acaben,
que tots els qui estimo se'n van,
pressento que avui el món em devora
per sempre més.

Si, és trist.

Pressento que avui s'acaba.

[vull donar les gràcies a l'Arnau "Edward" (20-21/15-16), en Bruno "Bruno" (21/16), l'Unai "Minotaure" (29/16), en Marcel "Linus" (20/17), en Jaume "El carter" (29-30/17) i en Guillem "Amantes amentes" (28?/17) per no haver-me estimat com necessitava, i per haver-me deixat que els estimés en silenci. Donar-los les gràcies per trencar-me repetidament el cor i fer-me més feble en comptes de més forta, ja que si hagués estat més forta tots aquests poemes no haguéssin existit.

I finalment, demanar perdó per la meva possible futura absència (potser ja, infinita), sense trencar el meu compromís amb Personatges Itinerants, i avisar-vos que a mi em dol més que a vosaltres acabar el blog, i per això restarà obert. Perquè sé que no seré prou forta per no tornar.

Els números al costat dels noms són l'edat que tenien ells mentre els vaig estimar, i al costat, l'edat que tenia jo, i el nom en cursiva, sota l'etiqueta en que els podreu trobar. Per a en Guillem no n'hi ha cap, però són al meu bloc de notes, que algun dia passaré aquí.

Em sembla que, tot i ser poeta i abocar una part de mi a cada poema, i tot ser aquest blog tan i tan íntim i personal, aquest és el cop que em sento més despullada i exposada... Serà per la qüestió aquesta de l'edat. Un petó, us estima sempre, i us estimarà,

NeoPoeta

Premi Symbelmine

2009-01-31T08:41:00.000-08:00

Gran ha sigut la meva sorpresa quan, després de dinar, m'he posat a revisar els comments del blog i m'he trobat que la Cèlia m'avisava d'això.

És el priemr premi que rebo i estic francament mol, i molt contenta, i molt honorada d'haver-lo rebut d'una persona que tinc en gran estima, i amés, que ve acompanyat d'aquestes paraules: "Per la NeoPoeta, de El bar dels poetes, perquè tots els poetes necessiten un lloc per trobar-se i poder parlar tranquil·lament, amb més o menys passió, amb més o menys dolor, amb més o menys esperança (o desesperança) de l'amor, de la mort i de la vida. I perquè en aquest bar m'hi trobo rebé. Gràcies NeoPoeta!"

“Symbelmine són aquelles flors, que segons Tolkien, creixen damunt les tombes dels Reis Rohirrin. Flors, també conegudes com a “no m’oblidis”.

La idea és atorgar aquest premi en agraïment als blocs, premiant el seu treball i com a motiu per estrènyer encara més els llaços existents. Per que així, no ens oblidem d’aquells blocs que cada dia fan que vulguem seguir fent allò que fem

Les normes d’aquest premi són:

1) Escollir 7 blocs que per la seva qualitat, afinitat o altre raó, hagin aconseguit establir un vincle que desitges reforçar i premiar-los amb un premi i enllaçar-los.
2) Escriure un post, mostrant el premi, citar el nom del bloc que l’ha concedit i notificar-ho amb un comentari als escollits.
3) Opcional: Exhibir el premi al bloc

Jo sóc nova i conec realativament a poca gent, així que donaré els premis a qui bonament pugui i encara no hagi sigut guardonat amb el magnífic Premi Symbelmine.

1.- El primer premi va per la meva estimada Xènia, de Callvuquirque. Per a mi és una persona molt especial, ja que va ser la primera "desconeguda" que passava per el meu bloc (encara no sé d'on em va treure), la primera persona que em va agregar a les seva llista de "blocs preferits", i totes aquestes petites tonteries que són tan importants quan estàs començant. Li vull donar les gràcies per treure'm la por a congeniar amb els altres bloggers, per fer-me tan feliç amb els seus primers comentaris (recordo especialment un que em va fer fer un bot al cor, en el que deia que estava fent tard perquè s'havia quedat llegint les meves poesies, i això em va fer molt feliç), en resum, que vull donar les gràcies a la Xènia per tot el que ha fet per mi, perquè me l'estimo molt, i perquè se'l mereix!

2.- La Laia, i el seu El Cau de les Nerèides, on hi passo tantes hores, en part perquè m'hi sento identificada, en part perquè m'agrada com escriu, i en part perquè m'agrada el què hi escriu. Tinc la sensació que podria ser la meva germa i això m'encanta :)

3.- En Red Pèrill, que viu al Planeta Crunch, i és una gran truja estereotipada, però per sobre de tot té una caixa de fusibles que estalviarien molts maldecaps a un carnisser novatu. perquè en Red és el suegru que mai he volgut tenir, la cosina que es casa durant les teves vacances perquè no vagis a la boda i per descomptat, el pianista que em toca totes les tecles. Jeje.

4.- El quart va per Té la mà Maria, que a vegades es queixen sobre el món, a vegades ens ensenyen fantàstiques imatges d'autors que desconeixiem, a vegades ens fan reflexionar, però sempre, sempre ens fan millors persones. Per això, moltes gràcies Te la mà Maria!

5.- Aquest va per Can Piritione, on La iaia té caspa, per fer-me passar tan bones estones, per fer-me desenvolupar un odi plenament fonamentat envers la Marina Rossell, per fer-me riure quan més ho necessito, i per fer-me una persona més interessant en totes les festes gràcies als tres millors acudits del món. Gràcies per les estones de riure!

6.- També n'hi ha un per l'Uribetty, company poeta de Pa Sucat amb Oli, que com a poeta ens obre les portes al seu cor sovint, ens fa més sensibles i que a mi, particularment, sovint em fa somriure, tant amb els llavis com amb el cor. Moltes gràcies, Uri ;)

7.- I finalment, el setè pero no per això menys important, en Jeroni Maleuff, que tot i néixer clínicament mort va encetar el blog L'home que no sabia riure, on ens fa passar una miqueta de por, però molt sovint ens fa barrinar i pensar, ens fa una miqueta de riure (excepte a l'home que no en sabia), però sempre amb una destresa impressionant per unir paraules en frases, i frases en textos, i ser aquests textos d'allò més exquisit que he llegit mai.

I per acabar, donar moltíssimes gràcies a la Cèlia per aquest magnífic regal. Ets tot un sol, vals tot un món!

Shop Stories I

2009-01-21T15:05:00.000-08:00

"La primera vez que su padre le llevó a una relojería creyó que ahí vendían porciones de tiempo. Años más tarde, decidió ir a pedir empleo a la pequeña tienda del señor Kloch (que en un alarde de originalidad le puso Relojería Kloch), situada en una callejón recondito, lo cual no atraía a muchos clientes.

El día que iba a cambiar su vida para siempre empezó como cualquier otra mañana del mundo. Abrió la tienda, esperó veinte minutos y fue a por un capuccino. Cuando, horas más tarde, ya creía que iba a cerrar caja sin que un sólo cliente hubiera pasado por la tienda, sonaron las campanillas de la puerta.

Levantó los ojos y se encontró con los de ella, y entonces tuvo la sensación que se paraban todos los relojes a la vez, y el mundo se convertía en un lugar mejor, y todas las estrellas del mundo brillaban para ella, y comprendió al fin la letra de los Beatles Something in the way she moves..."

Fragmentos de vida y otras insignificancias, NeoPoeta

Profunda tristeza

2009-01-18T11:19:00.000-08:00

Quan ja no recordes
per què fas les coses,
quan l'únic objectiu
és llevar-te un dia més,
quan saps el que t'espera
i no t'espanta, ni t'agrada:
t'avorreix...
Apaga y vamonos

Em sento com si busqués
les peces d'un antic trencaclosques.
A les fosques vaig.

Mi hastío es consecuencia
de tu falta de consideración.

No queda res mes
que no deixar-ho d'intentar.
Vull escapar-me de mi,
de tot el que m'atrapa,
perquè la meva vida és vana,
la meva existència és buida,
i l'endemà m'avorreix.

Relats Conjunts

2009-01-14T14:13:00.000-08:00

L'ODALISCA de Marià Fortuny

"Dolça dona de pell blanca,
sobre blancs llençols de lli,
besa'm la meva faç fosca.
Mà negra sobre clar pit.

Encens potent que perfuma
l'estança de la llibertat,
on tu pots convertir-te en mulata
i jo fer-me passar per blanc.

Escolta el so que t'encisa
i sobre meu et fa ballar:
aquesta nit tu seràs meva,
que jo marxo demà"

Amor Cinèfag

2009-01-08T12:38:00.000-08:00

Nicole Kidman y Hugh Jackman, Australia (2008)

Este es el invierno de nuestra desventura
(Shakespeare, Ricard III)

Y volveré a andar por tus calles,
y por tus charcos me ahogaré.
Correré tus noches descalza,
para besarte, besarte y absorberte.
Me perderé en mil lunas ciegas.
Y las cosas dejaran de ser cosas,
y los días dejaran de ser días,
solo seremos tu
y yo,
y los planetas que nos rodean.
Besaré tus pies fríos bajo la manta
con mis pies fríos sobre el colchón.
Volverá lo que nunca ha sido.

Nos amaremos como en las películas.
Como si no fuera a terminar nunca.

El meu regalet invisible

2009-01-07T03:57:00.001-08:00

Doncs l'encarregada de fer-me el regalet invisible ha estat ni més ni menys la que jo ja havia descobert! L'Eli!

I m'ha fet un fantàstic regalet doble...

Un capítol del ShinChan on apren a fer haikus, molt divertit!

I... una mascota que ja corre pel Bar!

Una passada, m'ha fet molta il·lusió.

MOLTES GRÀCIES ELI!

Blocaire invisible '08/'09

2009-01-05T15:30:00.000-08:00

He tingut la sort de ser la blocaire invisible de la Mar, la responsable del magnífic Bocins de Lluna.

Hagués sigut més fàcil si m'hagués tocat un blog que feia temps que seguia, però de totes maneres, espero que li agradi el regalet. Això, Mar, és per a tu.

Imatge per a l'encapçalament:

T'he fet una imatge per a l'encapçalament del teu blog. Pots posar-lo si vols, però no et sentis obligada a fer-ho!

Recull de poesia invisible (seleccionar per a accedir-hi)

El Mar

El mar que t'acaricia,
Mar,
te el gust suau d'una llàgrima,
el fred dolç d'un peu aliè,
el tacte humit d'un bes-passió,
la remor intermitent del batec,
l'olor ideal per al capvespre,
i el color més bell que hagis vist mai.

L'Amor

Es quan beso que t'absorbeixo,
es quan toco que et dibuixo,
es quan ploro que t'enyoro,
es quan dormo que et somio
es quan abraço que et sento,
es quan miro que et descobreixo,
es quan canto que t'alabo,
es quan visc que t'estimo,
i quan no t'estimo,
es que no visc.

El Sexe

Com l'onada que va i torna,
o la serra de tallar,
tu et mous sobre ma panxa,
tu em portes a volar.

A caricies m'abandono,
m'abandono al teu encant,
acaricies el meu rostre,
i l'amor ens va encalçant.

I la passió que ara ens mata,
i que al matí ens reviurà,
torna cada nit caiguda,
i amb el sol traïdor, s'envà.

Sóc Seshat, sóc ta deesa,
faig l'amor amb la mirada,
sento, escric, desitjo, toco,
estimo per ser estimada.

Els Sentiments

Volen per dins la panxa,
o escalfen una mica el cor,
pujen,
s'encallen a la gola,
els vols treure o vomitar,
no saps com fer-ho
i plores,
sola i amagada,
t'oculta la pantalla
i a través hi sents.

Un pirata que navega
avui fa el paper de cor,
i cada port que atraca,
és sentiment, no port.

No t'encallis, dolça ona,
en un sol sentiment.

T'he fet, també, una tria musical. Són tres cançons amb una temàtica comú: el mar. Espero que t'agradin (i si ja les coneixes, recordar-te-les)

By the sea - Musical Sweeney Todd

En el muelle de San Blas - Maná

A prop del mar - Sau

I per acabar, vull regalar-te la meva poesia preferida... perquè tu la puguis regalar.

NO ES QUE MUERA DE AMOR, MUERO DE TI....

No es que muera de amor, muero de ti.
Muero de ti, amor, de amor de ti,
de urgencia mía de mi piel de ti,
de mi alma, de ti y de mi boca
y del insoportable que yo soy sin ti.

Muero de ti y de mi, muero de ambos,
de nosotros, de ese,
desgarrado, partido,
me muero, te muero, lo morimos.

Morimos en mi cuarto en que estoy solo,
en mi cama en que faltas,
en la calle donde mi brazo va vacío,
en el cine y los parques, los tranvías,
los lugares donde mi hombro
acostumbra tu cabeza
y mi mano tu mano
y todo yo te sé como yo mismo.

Morimos en el sitio que le he prestado al aire
para que estés fuera de mí,
y en el lugar en que el aire se acaba
cuando te echo mi piel encima
y nos conocemos en nosotros,
separados del mundo, dichosa, penetrada,
y cierto , interminable.

Morimos, lo sabemos, lo ignoran, nos morimos
entre los dos, ahora, separados,
del uno al otro, diariamente,
cayéndonos en múltiples estatuas,
en gestos que no vemos,
en nuestras manos que nos necesitan.

Nos morimos, amor, muero en tu vientre
que no muerdo ni beso,
en tus muslos dulcísimos y vivos,
en tu carne sin fin, muero de máscaras,
de triángulos oscuros e incesantes.
Muero de mi cuerpo y de tu cuerpo,
de nuestra muerte ,amor, muero, morimos.
En el pozo de amor a todas horas,
inconsolable, a gritos,
dentro de mi, quiero decir, te llamo,
te llaman los que nacen, los que vienen
de atrás, de ti, los que a ti llegan.
Nos morimos, amor, y nada hacemos
sino morirnos más, hora tras hora,
y escribirnos y hablarnos y morirnos.

Jaime Sabines

(Mestre, a qui li dec tot el que sé)

Això és tot, Mar. Espero, de veres, que t'hagi agradat.

Blocaire Invisible (Pistes V, VI, VII, VIII)

2009-01-05T03:11:00.000-08:00

Miro què fas discretament, i
Atenta a cada moviment,
Redacto un petit informe de preferències.

El nom del teu blog es un pèl místic.

Tens una foto amb el teu nom.

Són 19 els que et segueixen!

Tot el que escrius es ple de sentiment.

Un pèl fàcil, potser?

Final 08

2008-12-30T16:03:00.000-08:00

El gat entra i surt de l'habitació.
L'altre es llepa sobre el meu llit.
Busco entre els blocs pistes que em diguin qui em ferà un regalet... diria que ja ho tinc (i que somriure es la segona millor cosa que puc fer amb la boca), però no m'adormo. Insomni vacacional.
Em fa mal la panxa. És com un desastre de cap d'any.
Miro per la finestra i m'adono que la persiana està baixada.

Tant és. Ara no hi ha ningú al carrer.

El meu pensament torna a tu una vegada i una altre. Em pregunto on seràs demà a aquesta hora. Com i amb qui passaràs el cap d'any. I, sobretot, si pensaràs amb mi.

M'agradaria poder-te dir que t'estimo entre les 12 campanades i un petó de bon any nou.

I les teves negacions reboten d'una banda a l'altra dels meus records, corcant-me els sentiments i l'ànima.

Aquest 2008... he sigut jo, però en bona part has estat tu. Has aparegut de manera subtil a la meva vida i, poc a poc, te n'has mig apoderat. He sigut prou racional per posar límits, prou llesta per descobrir com traspassar-los, i prou estúpida per fer-ho. Però, que vols que hi faci? :)

En el fons... jo només t'estimo!

(Bon cap d'any a tothom i un molt feliç Any Nou 2009)

Blocaire Invisible (Pistes I, II, III, IV)

2008-12-29T15:44:00.000-08:00

Miro què fas discretament, i
Atenta a cada moviment,
Redacto un petit informe de preferències.

Ets dona.

T'agrada el mar.

Sota el signe del cranc vas néixer.

Tens ànima de poeta.

Un pèl fàcil, potser?

Dolça Navidaz

2008-12-25T12:30:00.000-08:00

TO J

T'espero
amb un llibre a les mans.
Però jo seré el teu regal.
(Si després te'l vols llegir,
ja ho decidiràs al llit...)

TO EVERYONE

Dolça Navidaz...
¡Cuan amarga te vuelves
si te toca la soledad!

No lo eres para el hombre
que una noche se equivocó
con la secretaria
y ahora duerme solo.

No lo eres para ellos,
los amantes precoces,
que la familia i obligaciones
les mantiene alejados.

No lo eres para aquel
que escribe y publica
que estaría mejor con ella
que lo solo que se encuentra.

No lo eres para mí,
que vivo de domingo en domingo,
y parece que este
no llega, no llega.

No lo eres, en fin,
para todos los que querrían
pasar acompañados la dolça,
Dolça Navidaz.

Gol a la pròrroga i xupitos (no) gratuïts

2008-12-13T16:53:00.000-08:00

Emocions a flor de pell
i tot això.
Moltes copes, molta gent.
Un cop a una ampolla de cervesa.

Darrere la barra serveixo
fins i tot el meu dia de festa
si toca partit.

Ai... ai... ai... No!
(Cares de decepció
quan no marquem)

Pugen les tensions,
s'aixequen de les cadires,
els soroll creix,
s'acompanya d'algun "Va!"
i el bar es torna efervescent.
¡GOOOOL!
Ell no vindrà però no importa.
"Tati, quatre xupitos,
que ha marcat el Barça!"

Després l'eufòria del primer gol,
l'esperança torna als cors,
i s'arriba a la pròrroga amb
les dents calentes,
els ulls àvids
i ganes de celebrar.

I... SI! GOOOOL!
"Tati, aquest cop que siguin cinc!"

Acaba el partit
i tothom s'abraça
i és amic.

"Juana... va, un xupito,
que ha guanyat el Barça!"
I la mestressa diu que un xurro.
(Però se l'acaben foten,
i paguen igual)

Quan juguen els de casa,
ma mare vol que guanyin
(que es fa molta més caixa)
i jo faig veure que m'interessa,
i pujo a treballar,
a veure si apareix a la mitja part.

(I en el cas de que guanyéssim,
convèncer-lo, i anar-ho a celebrar)

Això és un crit desesperat d'amor

2008-12-10T14:14:00.000-08:00

Roba'm l'amor una vegada i una altre.
Sopem un Chester.
Obvia la constel·lació dels meus mugrons.
Oblida la teva feina.
Mira'm una flor.
Besa'm als ulls.
Fuma't la meva ànima.
Queda't les responsabilitats.
Fes-me fideus i sushi.
Estudia les meves caderes.
Això és un crit desesperat d'amor.

Feia molt que no en posava un amb trampa...
És d'aquells de relacionar colors i seleccionar el text!

30 anys

2008-12-08T14:24:00.000-08:00

Em sento tota onomatopèica
quan només puc dir "uf..."

Voldria algú que em cantés
"Nothing's gonna hurt you
not while I'm around",
i que fossis tu.

Que 29 post-its enganxats
sobre la teva llar de foc
diguessin alguna cosa més que
"Ho faria tot per tu"

Que besar-te no estigués prohibit
ni per la llei ni pels teus principis
(estúpids),
que sé que també ho vols...

...encara que diguis que no,
encara que desitgis no estimar-me,
encara que t'esforcis per canviar-ho
i que tot sigui millors pels dos.

Però... tot i les teves negacions
i els meus esforços a fons perdut,
something is going on.

Potser, quan sigui el moment
jo ja no hi seré,
i em voldràs. Creu-me,
tant de bo no sigui així,
i te n'adonis abans.

T'estimo.
Feliç 30 aniversari.
(i no surtis corrents)

Fum, Fum, Fum

2008-12-07T08:00:00.000-08:00

Atrapada* visceral
en un món de colors i fum.
Les llums fan pampallugues.
Atura't, que el temps no passa.

Les lletres corren de costat.

Que algú li digui que aquí no.
No, que aquí no és la festa.
Això és una bacanal
de drogues i alcohols.

Algú ha apagat el
firmament estelar.

Un bon coixí per xisclar,
el Poma.
Que ningú intenti volar
(el balcó mostra una piscina).

Sexe gay a pocs metres,
i fem veure que no passa res.
Que demà al matí despertem
no voldrà dir que haguem dormit.

I la iaia avisa tard...
i recollir-ho tot en mitja hora.

Això sembla un Yellow Submarine.

*Atrapada: Diu-se del moment en que et quedes en estat catatònic

Diria

2008-12-04T14:34:00.000-08:00

Quan vaig decidir estimar-te?
Diria que no ho vaig triar.

Per què vaig seguir esperant-te?
Diria que m'ho vaig jurar.

Quantes voltes vaig plorar-te?
Diria que fins que em vaig ofegar.

Fins quan vaig voler seguir-te?
Diria que fins després de morir.

I si no vaig poder parlar-te'n...
... vas perquè m'ho vas prohibir.

Que quan vaig decidir estimar-te?
Diria que no ho vaig triar.

Perquè, creu-me, si pogués escollir-ho,
ai! Ja t'hauria oblidat.

Sin cuerpo

2008-11-29T10:55:00.000-08:00

(I he agafat aquesta foto perquè encara hi sortia prou bé)

Me miro el pecho
y me doy cuenta
que no relleno todo el sujetador.

Me miro al espejo
y me sobro entera,
querría ser otra.

Me toco el cuerpo,
me investigo y encuentro
imperfecciones mil.

Y es un rato largo después
cuando me doy cuenta
que quizá eso no importe.

Que el hombre que me haga
sentir azul
verá a través de mis ojos,
olerá mi alma
y mi interior,
y no hará falta el tacto
para rozarnos
o para hacer el amor,
que seran las albas que me regale
o las lunas que me traiga,
los almuerzos en la cama
o los calcetines del revés
los que tendrán razón.

Que cuando estemos a solas,
nos desnudaremos la ropa,
y cuando nos amemos,
nos desnudaremos el cuerpo.

Y sólo nos importará el aliento,

Mitja cigarreta

2008-11-24T13:24:00.000-08:00

[inspirada per la Carme i els seus haikus, aquí en ve un de poc usual, a l'estil NeoPoeta]

Va marxar
com qui diu que va a comprar tabac:
per no tornar.

sé que mètricament no és exactament un haiku, però...]

2008-11-19T14:02:00.000-08:00

Vaig dibuixar el mapa del tresor
d'on poder trobar mon cor
sobre paper mullat,
i se l'endugué el vent.
Perquè no el tornessis a buscar.

I tot i així vaig caure
tant i tant al fons...
quan me'l vas tornar a demanar,
sense mots, només mirar...
I va ser teu.

Em pregunto
quina incògnita amaga
l'ecuació del meu cor.

No vull ser poeta mai més.

[what a wonderful world
it could be...

2008-11-15T06:45:00.000-08:00

Que "Per què et vesteixes?"
em cridaves, embriagat
del teu propi fum
i la teva pròpia merda.
Que "Per què marxes?"
sentia que cridaves
del passadís estant,
i tu a la cambra de l'hotel llardós.
Que "Per què corres?"
despertant el barri que no dorm,
vociferaves i et cordaves la bragueta,
boig, enllunaticat, transperdut.

Per...

Per què?

Entre rius de rimmel i eyeline
t'hagués volgut respondre
"Perquè ja no aguanto més"

Relats conjunts

2008-11-13T14:04:00.000-08:00

Recordo el poster sobre el teu llit
on matàvem hores i emocions,
xerrant d'intrascendències,
amb xocolata de demència,
en nits d'ennovulades confessions.

Tants cops havia gastat la son
esguardant el posat dels àngels
mentres tu, a l'altra punta de la manta,
respiraves suaument amb calma.
Dolça i encantada, em semblaves una d'ells.

I massa vegades, massa nits ennovulades,
aquells quatre ullets despistats
es fèien còmplices (secrets i muts)
d'aquell desig (ocult i absurd)
de fer-te meva d'amagat.

Good night, and cover yourself up

2008-11-10T09:20:00.000-08:00

[per a en Xexu

Ets aquí, amb mi,
ja no has de patir.

Busca allò que et falta,
equilibra la balança,
una porta s'obre quan una altra es tanca,
lluita per no ser un més
en la llista dels caiguts.

No et preguntes el perquè,
però dónes voltes al llit,
i només pots dir a la lluna,
"Tapa't, i bona nit...
ja n'hi ha prou per mi"

Però... ets aquí, amb mi,
ja no has de patir.

Torna el maig traïdor
i es quedarà un temps, m'ho ha dit,
però respira, respira,
i inspira, el món es mou,
allò vell és nou,
no pensis en demà
i agafa-ho tot al vol,
no agafis el paraigües si plou,
tenim assecadora a cobro revertido
i un company molt divertido,
noies, nois, poetes, gats,
una colla, tots plegats,
no et volem trobar a faltar.
I per això... ets aquí, amb mi,
ja no has de patir.

I algú que toca i escriu,
diu:

"It's hard to hear but it's true,
there's nothing you can do,
so smile, smile...

Tomorrow you can die
but now you're alive,
so smile, smile...

Come with us, it'll change
we are the second chance,
so smile, smile...

Keep on smiling, little man,
soon you're gonna understand..."

I molt prompte, recordant,
serà un malson distant...

Sálvate, Caperucita

2008-11-03T14:50:00.000-08:00

[Para todas aquellas chicas
que no pudieron correr, correr, correr,
y salvarse.

Con un poco de suerte
y un mucho de agilidad
esa noche podría volver a casa
intacta, pura,
sin un rasguño en su castidad,
con las rodillas peladas
de tanto correr,
y tropezarse,
y correr,
y levantarse y tropezar,
y caer en el fango y los charcos
en la noche nublada,
escapando de un monstruo sin rostro,
de unas manos grandes y sucias,
de un aliento cortante y cortado,
de unos ojos vibrantes y absorvedores,
correr, correr, correr.

Y llegó a casa. Y se salvó.

2008-10-30T15:18:00.000-07:00

No vull postes de sol agafats de la mà,
sinó que m'agafis de la mà quan ho necessito.

No vull balls eterns en que, com el mar, ens abracem,
sinó que m'abracis quan fa temps que no somric.

No vull la lluna en un cove,
sinó ser el cove de la teva lluna.

No vull postres luxosos de nata i maduixes,
sinó maduixes i nata al nostre sofà.

No vull cançons d'amor desesperades,
sinó desesperades estones que no hi ets.

No vull, en fi, que ho siguis tot per a mi,
si no que part de mi, siguis tu.

T'estim com tot el mar :)

[Perdoneu aquest apunt que faig,
aposta i agosarat, i rar en els meus posts,
perquè vaig a parlar del meu nou puema.
A veure si algú em pot resoldre el dubte:
per què em surten aquests puemes d'amor
si, ni tinc a qui donar-los, ni em sento enamorada?
Quin embolic...

2008-10-26T15:01:00.000-07:00

No importa como sean las mujeres,
todas son amadas,
todas son amadas.

No importa si son bellas o feas,
todas son amadas,
todas son amadas.

No importa si les sobra o si les falta,
todas son amadas,
todas son amadas.

Siempre y cuando sean sumisas,
todas son amadas,
todas son amadas.

Siempres y cuando nunca griten,
todas son amadas,
todas son amadas.

Siempre y cuando, las mujeres,
no enseñen los cardenales,
todas son amadas,
todas son amadas.

Desde el silencio y el olvido,
todas son amadas,
todas son amadas.

2008-10-23T14:42:00.000-07:00

"Tengo que decirte algo"

Es igual que un trueno ensordecedor,
solo que esta vez no viste el rayo.

Nostàlgia

2008-10-20T14:56:00.000-07:00

Ha! I deien de la tardor i els poetes...

No saben quantes coses
volen amb cada fulla que cau.
Cada instant, cada segon
explosions de sentiments i jo
(jo poètic, s'entén)
que no sap com expressar-ho,
mor en un silenci frustrant.

Ha! I deien de la tardor i els poetes...

No és la calor
o la llum, o el color de les fulles
o els arbres
majestuosos, que es despullen poc a poc,
o la brisa, l'olor de castanyes i foc,
que encisa cors i ventres.
No.

És la tristesa, la melangia,
la decadència que provoca
el saber que s'acosten temps més freds,
¡que aquestos són els últims
rajos càlids de sol!
que tot s'acaba i,
en fi,
la nostàlgia ens devora.

Ah! Deien de la tardor i els poetes...

... i tenien tanta raó.

La revuelta de las Putas

2008-10-16T14:46:00.000-07:00

Mañana, calor, capital argentina,
resonando en el asfalto sus tacones,
moviendo caderas, cantando sus pasos,
vedettes, coristas, putas y maricones.

Alzaban sus voces antes sepultadas,
Andaban rameras por calles enormes,
Hombres conv estidos de seda barata,
putas, vedettes, coristas y maricones.

Gritaban verdades que todos sabían,
verdades sobre personas impolutas:
¡QUE EL PUEBLO SUPIERA TODAS LAS RAZONES
QUE EMPEZARON LA REVUELTA DE LAS PUTAS!

Mi Melecio, mi Mimí

2008-10-15T14:11:00.000-07:00

De rosa teñías tus uñas,
los labios de rojo carmín,
afeitado de por la mañana,
ni sombra de barba viril.
Melecio, Melecio, Mimí.
Boas de pluma y colgantes,
colgantes de perlas, y oír
los súbditos, toda la noche,
"No eres simple travestí"
Melecio, Melecio, Mimí.
Y al salir de tu camerino
corbata, sombrero y fajín,
nadie ve en ti la muchacha
que encima la escena, cansada,
se sabe el mundo para sí.
Melecio, Melecio, Mimí,
reina de noche, emplumada,
maestro si el sol va a salir.
Amada por ser, a tu modo,
La más adorada Drag Queen.
Melecio, Melecio, Mimí.
Y años más tarde Eva Luna,
reposando en la iglesia, allí
se encuentra una bella emplumada,
sin rasgo alguno viril.
Melecio ya es sólo Mimí.

Fix the world!

2008-10-15T05:21:00.000-07:00

FUCK YOU OH SUCKING LIFE!

Help! -Desesperate Message to the World-

2008-10-13T16:03:00.000-07:00

Em sento atrapada pels meus propis sentiments...

...i no sé per on escapar.

T'estim com l'univers

2008-10-05T16:07:00.000-07:00

Es com quan et recordo
explicant-me que et foties
pols d'estels pel nas
i em miraves preguntant-te
que estaria pensant en aquell moment.

Es com quan et recordo
dient-me que havies netejat
la casa i que no te n'havia comentat res,
però jo estava tremendament
cansada, i només vaig somriure.

Es com quan et recordo
fent callar a un amic teu
que em va interrompre mentre
t'explicava quelcom absolutament
banal, però preferies sentir-me a mi.

Es com quan et recordo
obsessionant davant la pantalla
i obviant-me, desapareixent-me,
fent-me invisible i muda,
fins que decidies que ja hi podia ser.

Es com quan em demostres
(volent-ho i sense voler)
que en el fons sents,
una mica,
el mateix que jo.

Doncs, justament ara,
és com tots aquests moments:
congelant-me els peus de fred
i tremolant absolutament descontrolada,
t'estimo com l'univers.

2008-10-05T15:54:00.000-07:00

Petites gotes sonores
delicadament contraposades,
que en un espai de temps determinat
detonen una revolució.

Diferents veus i
quin desastre de poema.

Jo ho deixo i em retiro,
i acabo la meva oDa a la música
al·legant una falta de creativitat
que últimament em porta als extrems
de les meves capacitats emocionals.

Ho sento, però jo no en sé,
d'això.

2008-09-29T12:36:00.000-07:00

EI!
De veritat m'interessa saber
QUÈ ET FAN SENTIR ELS MEUS POEMES

'drowning man

2008-09-29T08:12:00.000-07:00

Com un submarinista
que esgota tot l'oxigen
i veu en les bombolles
l'últim alè de vida,
mira el sol que l'escalfa,
i l'aigua es com de vidre,
intentant escapar-se
d'allò que el sentencia
agita i mou els braços
i busca una sortida,
perdent-se l'espectacle
de vida submarina,
així es el nostre amor,
que en un any fa fallida
no vols mirar el que ens queda
i tot el que gaudiríem...

Frío de lluvia

2008-09-24T09:19:00.000-07:00

Pasarán los días y las noches
y nunca haremos nada,
y muchas cenas, muchos coches,
muchos viajes sin parada,
muchas lunas que vacías
me dirán que no lo haga,
que te olvide, que te olvide,
que te olvide y de pasada
me enamore de otro hombre
que no tenga tanta cara...

Y entonces llegará un dia
en que te diga que se acaba,
que me marcho allí a lo lejos,
al otro lado de la Mancha,
una isla que enamora,
mi ciudad siempre mojada,
donde por cada sonrisa
ganaré un par de lágrimas,
tan lejos de ti y de todos
tan lejos de lo que amaba...

Y te arrepentirás de eso,
de que acabara todo en nada
y tantas cenas, tantos coches,
tantas noches malgastadas,
y una luna traicionera
también posada en tu ventana,
"No lo hiciste, no lo hiciste,
y ahora ella está marchada"
y yo llora que llora,
y tu ignorando mis llamadas...

Y los ratos, sola y rota,
con mis ojos malcriados
y tus fotos, y las horas...
... que empezar de nuevo cansa.

Feliç Primer Aniversari

2008-09-14T03:50:00.000-07:00

I jo que creia
que no aguantaria
i que els dies passarien
i pesarien...

I jo que creia
que al cap de dues setmanes
el bar ja estaria
tancat...

I jo que creia
que em llegiria
només jo i algun
amic...

Però, ai las!
Incrèdula de mi,
tinc alguns que altres lectors
un bar obert les 24 hores
i un any a l'esquena...

Moltes gràcies a tots per fer-ho possible!

En especial per a...

Bernat-Penat, Ares, Iarma, Uribetty, Xexu, Kena Xe, Boira, Té La Mà Maria, Mr. Jau, Carme, Red Pèrill, Joan Calsapeu, Lucien Chardon de Rubempré, i a tots aquells que us entesteu en llegir i no deixar mai cap comentari... Manifesteu-vos, que avui es dia de festa!

I si teniu la sensació que falteu a la llista de dalt... Es que no em deixeu prous comentaris ;) Així que si em llegiu, doncs comenteu, encara que sigui per dir que es una poesia pèssima! Però, d'aquesta manera, almenys aprenem els dos :)

T'estim

2008-09-09T08:00:00.000-07:00

Vull vomitar la meva
ànima
En un poema del tot
espacial
Que arribi a les estrelles
i més amunt
i més enllà
Que arribi allà on m'escoltes
i no em vols mirar:

T'estim, cosa bonica,
t'estim com tot el mar

2008-09-07T18:04:00.000-07:00

Em sento tan inútil
Tan perduda i impotent
Tan fràgil i pobre
Tan... tan dependent
Quan l'únic que puc dir és...

Que t'estimo

(i tu no fas més que tenir por
i dir que no pot ser...)

2008-09-01T16:29:00.000-07:00

Diuen els vells del poble
o qui sé jo, ja no recordo
tant de temps,
tantes històries diferents
i jo,
canvio, canvio, canvio,
i pels forats t'observo
bell i altiu,
llunyà com sempre
i tu,
t'allunyes, t'apropes, t'allunyes,
jugant amb mi
o amb el destí, les joies
del temps s'escolen
en un terrible i immens rellotge
de sorra, que ja s'ha fos,
s'ha fos.

I les nits, que moren
cada dia amb l'alba
i el sol que s'endú tots
els secrets
per amagar-los de la gent
i de tu, de mi
i de nosaltres, sobretot,
perquè no sapiguem
el que tenim,
el que sentim entre les mans
fredes,
de tant de temps sense tocar,
sense besar altres pells,
altres cossos calents i tous,
altres ànimes vives
i altres cors,
sobretot,
altres cors que bateguen
i viuen.

Allunyant-nos ens creiem
amos de les solucions que ens fan més
dèbils, més humans,
menys poderosos, més necessitats
l'un de l'altre o, almenys,
més necessitada jo de tu.
I la resta, potser, el teu amor,
la teva estima, i la teva necessitat de mi,
les teves mirades i els teus silencis
tan significatius com les teves paraules
i tu, en general, amb mi, quan som
nosaltres i no tu i jo,
i el teu sofà i el teu gos,
i, vaja, com ja saps, tota la resta,
potser es fals i fruït de la meva imaginació,
i jo continuo esperant-te,
esperant que t'adonis que m'estimes
i t'estimo, i que serem feliços,
que no fa falta que s'acabi,
i, en el fons,
què sé jo...